De sobte,
mires a la taula, i per art de màgia veus un pastís, el mateix pastís que cada
any has hagut de veure des de la teva infància. I amb una bufera no tant
despreocupada apagues dues espelmes damunt d’ell que formen un número vint i no
se quants.
Ara, com diu
la tradició, toca la part de tancar els ulls i demanar un desig. Si, bé, posats
a demanar, penses en una de les típiques frases de sempre, d’aquells desitjos
relatius que la vida s’encarrega de dur-los a terme, o no. I al obrir els ulls
de nou, tornes a veure aquells barrots al teu voltant, freds, rígids i com si
cada un et mirés fixament tot i no tenir vida pròpia. Efectivament es tracten d’una
mena d’il·lusions mentals que molts vivim en aquesta etapa tant estupefacient. És
en aquest pas on comencen a sortir dubtes inquietants i preocupants sobre el
present i el futur. Preguntes com: Que he de fer ara? Que faré? De que puc
viure ara?
I en aquesta
situació actual, vivint una època tant ingrata pels joves, quan realment
despertem del somni adolescent, ens trobem en un món totalment diferent.
Hem de crear
la nostra pròpia vida, reforçar els fonaments i començar a construïr el camí
directe cap a tot allò que volem aconseguir. Però ens trobem en moltes
dificultats i contratemps, per una banda l’oferta reduïda de feina, necessitem
treballar, volem treballar, entenem que no començarem fent alguna cosa que ens
agradi, però almenys somiem en trobar diverses feines i poc a poc anar trobant
el camí que més ens escau començant de zero. Malauradament això no és molt
possible, ni sortint dels més bons estudis.
Per altra
banda, tenint una edat jove i a la vegada madura, comencem a tenir ganes de no
dependre de ningú, fer-ho tot per nosaltres mateixos, se’ns comença a fer incòmode
viure amb els pares i als pares se’ls fa difícil entendre’ns.
Necessitem
llibertat i espai per a intentar ser un lluitador més en aquesta vida, però per
això hem de tornar al tema principal, els diners.
Qui pot viure
fora d’aquesta gàbia sense diners? La seva porta està oberta i pots marxar quan
vulguis, però saps que sense pràcticament res o amb els estalvis que tens només
podràs sobreviure uns mesos fora, i hauràs de tornar entre els barrons per
poder menjar.
Estem en la
edat perfecta per trobar-nos a nosaltres mateixos, estem en una edat jove,
brillant, amb força i plenes ganes de fer coses. Ens trobem en un procés de
plena preparació mental i hem d’aprofitar-ho. Els diners no han d’enfonsar
aquestes ganes immenses de fer coses que ens fan feliços. Tenim energia
suficient per seguir lluitant, preparar la nostra vida, ordenar-la. Tot el que ens
està passant no és el que nosaltres hem triat, per tant, no ens hem de culpar. Toca
assumir les situacions i saber que si no pot ser ara, serà algun dia mentre t’hi
esforcis, per ara, toca demostrar des de dins d’aquest tancat qui ets, per a
que lluites i per a que seguiràs lluitant.
I quan et
sentis segur en la situació en la que et trobis en el moment pertinent, i puguis
tenir ja tot el muntatge d’aquest esquema vital fet, llavors es quan podràs sortir
amb el cap ben alt d’aquest espai.
Per ara toca
dedicació i sobretot gaudir d’aquesta vida jove i plena que mai més tornarem a
viure com ara, perquè aquests pensaments ofuscats ens fan passar el temps igual
de ràpid però no igual d’alegre.
