8.Una gàbia plena de ments joves

De sobte, mires a la taula, i per art de màgia veus un pastís, el mateix pastís que cada any has hagut de veure des de la teva infància. I amb una bufera no tant despreocupada apagues dues espelmes damunt d’ell que formen un número vint i no se quants.

Ara, com diu la tradició, toca la part de tancar els ulls i demanar un desig. Si, bé, posats a demanar, penses en una de les típiques frases de sempre, d’aquells desitjos relatius que la vida s’encarrega de dur-los a terme, o no. I al obrir els ulls de nou, tornes a veure aquells barrots al teu voltant, freds, rígids i com si cada un et mirés fixament tot i no tenir vida pròpia. Efectivament es tracten d’una mena d’il·lusions mentals que molts vivim en aquesta etapa tant estupefacient. És en aquest pas on comencen a sortir dubtes inquietants i preocupants sobre el present i el futur. Preguntes com: Que he de fer ara? Que faré? De que puc viure ara?

I en aquesta situació actual, vivint una època tant ingrata pels joves, quan realment despertem del somni adolescent, ens trobem en un món totalment diferent.

Hem de crear la nostra pròpia vida, reforçar els fonaments i començar a construïr el camí directe cap a tot allò que volem aconseguir. Però ens trobem en moltes dificultats i contratemps, per una banda l’oferta reduïda de feina, necessitem treballar, volem treballar, entenem que no començarem fent alguna cosa que ens agradi, però almenys somiem en trobar diverses feines i poc a poc anar trobant el camí que més ens escau començant de zero. Malauradament això no és molt possible, ni sortint dels més bons estudis.

Per altra banda, tenint una edat jove i a la vegada madura, comencem a tenir ganes de no dependre de ningú, fer-ho tot per nosaltres mateixos, se’ns comença a fer incòmode viure amb els pares i als pares se’ls fa difícil entendre’ns.

Necessitem llibertat i espai per a intentar ser un lluitador més en aquesta vida, però per això hem de tornar al tema principal, els diners.

Qui pot viure fora d’aquesta gàbia sense diners? La seva porta està oberta i pots marxar quan vulguis, però saps que sense pràcticament res o amb els estalvis que tens només podràs sobreviure uns mesos fora, i hauràs de tornar entre els barrons per poder menjar.

Estem en la edat perfecta per trobar-nos a nosaltres mateixos, estem en una edat jove, brillant, amb força i plenes ganes de fer coses. Ens trobem en un procés de plena preparació mental i hem d’aprofitar-ho. Els diners no han d’enfonsar aquestes ganes immenses de fer coses que ens fan feliços. Tenim energia suficient per seguir lluitant, preparar la nostra vida, ordenar-la. Tot el que ens està passant no és el que nosaltres hem triat, per tant, no ens hem de culpar. Toca assumir les situacions i saber que si no pot ser ara, serà algun dia mentre t’hi esforcis, per ara, toca demostrar des de dins d’aquest tancat qui ets, per a que lluites i per a que seguiràs lluitant.

I quan et sentis segur en la situació en la que et trobis en el moment pertinent, i puguis tenir ja tot el muntatge d’aquest esquema vital fet, llavors es quan podràs sortir amb el cap ben alt d’aquest espai.

Per ara toca dedicació i sobretot gaudir d’aquesta vida jove i plena que mai més tornarem a viure com ara, perquè aquests pensaments ofuscats ens fan passar el temps igual de ràpid però no igual d’alegre.